El gener d’enguany ha entrat en vigor una nova edició -l’onzena- del manual de referència de malalties de l‘Organització Mundial de la Salut (OMS) que utilitzen els professionals de la salut, l’ International Statistical Classification of Diseases (ICD). En l’edició anterior, la transsexualitat hi figurava en l’epígraf de “trastorns de la personalitat i el comportament”. Això ja no és així en la nova edició.
Una nova manera d’entendre i atendre la transsexualitat
El juny de l’any 2018, l’OMS anunciava que la transsexualitat deixaria de considerar-se com un “trastorns de la personalitat i el comportament” en la nova edició del manual de Classificació Internacional de Malalties d’aquest organisme. El nou manual va ser aprovat per l’Assemblea Mundial de la Salut l’any següent, el 2019 i és el text vigent de d’inicis d’aquest any.
En l’ICD-1o, la transsexualitat formava part del capítol sobre “Trastorns de la personalitat i el comportament”, dintre de l’apartat “Trastorns de la identitat de gènere”. En el nou manual, l’ICD-11, la transsexualitat hi figura en un nou epígraf anomenat “Condicions relatives a la salut sexual” sota de l’apartat “Incongruència de gènere”. La transsexualitat ja no és considera un trastorn.
El director del departament de Salut Mental de OMS, Shekhar Saxena, afirmava en fer-se pública aquesta modificació: “No hi ha evidències que una persona amb un desordre d’identitat de gènere hagi de tenir automàticament al mateix temps un desordre mental, tot i que sovint vagi acompanyat d’ansietat o depressió”.
Representants de l’OMS afirmen que aquesta nova classificació garanteix que les persones trans* han de rebre l’assistència que necessitin del sistema sanitari públic i/o privat en el transit de resignació de sexe o els tractaments necessàries oportuns en cada cas. Per aquesta raó figura en el capítol sobre condicions relatives a la salut sexual.
Canvi de definició de la transsexualitat
No només s’ha canviat la classificació de la transsexualitat, també la definició. El CIE-10 definia la transsexualitat com: “un desig de viure i ser acceptat com a membre del sexe oposat, en general acompanyat de malestar o desacord amb el sexe anatòmic, i de desig de sotmetre’s a tractament quirúrgic o hormonal per fer que el mateix cos concordi el més possible amb el
sexe preferit”.
Fina Campàs, assessora i representant de la Fundació Enllaç en temes de transsexualitat comenta que les modificacions de la transsexualitat en el CIE-11 continuen patologitzant la transsexualitat. “L’OMS -diu Campàs- considera la transsexualitat una ‘incongruència de gènere’. Aquesta qualificació no és acceptable. Les persones trans* no patim cap incongruència”.
Per Campàs, l’organisme internacional de salut continua encallada en una aproximació binària del gènere. “La qüestió trans* és una tema d’identitat de gènere, i no de genitals”, diu Campàs. “Tot i que per el principi d’autodeterminacio de la persona en el seu transit es pot sotmetre o no a tractaments hormonals i/o modificacions corporals en funció de la seva pròpia coherència.”, conclou.
L’OMS estima que entre un 0.3 i 0.5% de la població mundial és transgènere; uns 25 milions de persones.
Llegeix també…
Dia Internacional per a la despatologizació de la transexualidad.