El valor del testament: els valors del testament

En el moment de la mort de qualsevol persona, normalment es dona el cas que altres persones consideren que tenen dret a apoderar-se del patrimoni del difunt. Aquesta creença obeeix al fet que qui es creu legítim hereu/eva de la persona difunta normalment tenia amb ella algun vincle de parentesc que considera que li dona dret a rebre aquesta herència.

En el testament hi consta la teva voluntat sobre a qui deixeràs cadascun dels teus bens en morir. Hi expresses les seves preferències, els teus valors i les teves intencions respecte de les futures generacions.

Si no hi ha testament, és la llei que determina el repartiment de bens. Per aquest ordre: fills, conjugue o parella de fet, pares, germans, etc.  Si no hi ha els primers (fills), passa als segons (pares), i així continua.

En cas de deixar l’herència a una tercera o terceres persones, però tens fills o bé pares vius, aquestes persones tenen dret seguint l’ordre corresponent a una quarta part de l’herència, la legitima.

Es cert que pots desheretar aquestes persones, les legitimàries, però en casos concrets establerts per llei: denegació d’aliments, maltractaments…

Pots especificar que es lliuri una part concreta dels teus bens -mobles o immobles- a una persona o entitat. És el que es coneix com a llegat.

En el cas del Dret Civil català, cal especificar sempre una persona hereva. Aquesta persona té la responsabilitat de lliurar la legitima i els llegats, si s’hi escau.

En cas que la persona hereva hagués mort o no acceptés l’herència, la llei estableix uns mecanismes de substitució d’hereu. Hi ha diverses opcions que tenen molt interès, perquè ens permet ajustar les condicions de l’herència.

Els testaments permeten altres fórmules de distribució dels bens en determinades condicions, com per exemple l’usdefruit, com s’explica en l’article d’aquesta pàgina.

Les herències estan subjectes a l’impost de successions, que varia segons el grau de parentesc.


 

 

 

El testament és el document on deixem palesa la nostra voluntat respecte de com volem que el nostre patrimoni sigui repartit i a qui se li ha d’entregar cadascun dels béns, en el moment que morim. Això permet que la persona testadora deixi clares les seves preferències, els seus valors i quines intencions es tenen respecte de les futures generacions.

El testament pot atorgar-se davant de notari/ària, o bé tenir caràcter hològraf o manuscrit per la persona. És sempre recomanable que el testament sigui notarial, ja que el testament hològraf, atorgat en document privat, dona sempre molts problemes que normalment conclouen amb la seva nul·litat.

El testament és un document que es podrà modificar tantes vegades com sigui necessari, al llarg de la nostra vida. Això és molt normal, sobretot si tenim present que les nostres circumstàncies no són sempre les mateixes i que aquest canvi que anem vivint al llarg dels anys pot fer que les relacions també canviïn i per tant es faci necessari designar persones diferents com a hereus/eves nostres. Ara bé: el nostre testament vàlid serà únicament l’últim; és a dir, el de data més recent.

Quan no hi ha testament

Quan la persona mor sense deixar un testament atorgat, els hereus que estableix la llei són, per aquest ordre: els fills o filles o els nets o netes; en cas que no n’hi hagi, el cònjuge, o bé la parella de fet supervivent; i si tampoc n’hi ha, els pares/mares, germans/es, nebots/odes i, per últim, els cosins/ines. En cas que no existís cap de les persones esmentades, l’herència restaria a favor de la Generalitat de Catalunya.

Per aquest motiu, és necessari saber què es vol que passi amb el nostre patrimoni, un cop faltem, ja que en cas contrari, podem trobar que la nostra herència resta a favor d’alguna persona designada per la llei, que precisament no volem que s’apoderi del nostre patrimoni.

Hereus/hereves i les persones legitimaries

Cal tenir presents unes quantes matisacions que la llei ens imposa: en primer lloc, si tenim fills o bé tenim pares vius, no podrem disposar res, respecte d’una quarta part del nostre patrimoni, ja que aquesta quarta part serà l’anomenada llegítima, a la qual tindrà dret, encara que no vulguem, els nostres fills i els nostres pares.

Només en casos molt especials podrem establir el desheretament d’aquestes persones legitimàries, si, per exemple, s’haguessin denegat aliments al testador o la seva parella, si s’hagués maltractat greument, si s’hagués privat la pàtria potestat al pare o mare legitimari, o bé per una absència manifesta de relació personal entre difunt i legitimari, per causa d’aquest últim. Fora d’aquests casos, no serà possible eliminar l’obligació de llegítima a favor de qui marca el Codi Civil.

Evidentment, atès que la immensa majoria de persones del col·lectiu LGTBI+ no té fills o filles, en aquests casos es podrà fer un testament que permetrà disposar de la totalitat del patrimoni, si cap dels progenitors es troba viu.

Les persones vídues o bé les parelles de fet que sobreviuen el difunt tindran dret o bé a l’usdefruit vitalici de l’herència, o bé es podrà optar per la quarta part de l’herència, juntament amb l’usdefruit del que va ser habitatge familiar.

Explorant les possibilitats del testament

En els casos que es vulgui que una part concreta de la nostra herència passi a ser propietat d’algú en especial, direm que estem establint un llegat, a favor d’aquesta persona en concret, que podrà ser un llegat de bé moble, o bé immoble.

El testament català obliga a nomenar sempre un hereu/eva. L’hereu/ eva no només rebrà l’herència, sinó que estarà obligat/ada a fer entrega de la llegítima a aquelles persones que puguin reclamar-la i també a entregar els llegats a les persones designades legataris/àries.

El nostre hereu podrà ser hereu lliure de l’herència, o bé podrà ser hereu/eva subjecte a substitucions. Trobem l’anomenada substitució vulgar, que només implica que si el nostre hereu/eva morís abans que nosaltres, o bé per algun motiu no volgués acceptar l’herència, el substitut/uta vulgar rebria la nostra herència en el seu lloc.

També podrem parlar de la possible substitució fideïcomissària, per la qual el nostre hereu/eva rebrà la nostra herència, si bé amb la condició que quan la persona hereva mori, el patrimoni heretat passi a qui nosaltres designem com a substitut fideïcomissari.

I, per últim, trobem la substitució fideïcomissària de residu, per la qual el nostre hereu/eva podrà disposar dels béns que constitueixin l’herència i, en cas que a la seva defunció quedés encara algun d’aquests béns en el seu patrimoni, aquests restarien a favor de qui fos designat hereu substitut fideïcomissari de residu.

En general a través de les substitucions preveiem la possible falta del nostre hereu/eva i ordenem el que volem que passi si aquesta persona falta, o bé no pot o no vol acceptar la nostra herència. Per això és molt recomanable establir les substitucions necessàries en el nostre testament, que garanteixin que el nostre patrimoni acabi en mans de qui realment volem.

Altres possibilitats que molt sovint es donen en els testaments impliquen establir un llegat de l’usdefruit de determinats béns (un pis, una casa, una finca de conreu, etc.) a favor del cònjuge o parella estable supervivent. Amb això es garanteix que aquesta persona pugui gaudir dels béns, però no en serà propietari/ària.

La justificació d’això es fonamenta normalment en el fet que el testador/ora no té inconvenient que el seu cònjuge o parella estable pugui gaudir d’un bé concret, però que quan aquesta persona mori, aquest bé no acabi en mans de la seva família, sinó en mans de la persona/ones que el testador entengui convenient.

Els valors d’un testament

Per una altra banda, no podem oblidar que el testament pot representar la perpetuació de la nostra voluntat, més enllà d’ordenar qui serà l’amo del nostre patrimoni quan faltem.

D’aquesta manera, no cal deixar de banda que determinades institucions, com la Fundació Enllaç, poden ser una hereva de la nostra herència per tal que dugui el nostre patrimoni a ser la base del compliment d’uns fins comuns del col·lectiu LGTBI+, que els patrons i usuaris de la Fundació van construint dia rere dia.

En resum, fer testament és necessari, però també cal tenir clara la idea general sobre què volem que passi amb el nostre patrimoni. Un cop clara aquesta idea, és molt recomanable assessorar-se tantes vegades com sigui necessari, fins que la nostra última voluntat relativa al nostre patrimoni es trobi degudament plasmada per escrit, evitant malentesos i possibles discussions entre les persones que es poguessin creure amb dret a heretar-nos i que possiblement no tenim intenció d’incloure en el nostre testament.

Per últim, és necessari recordar que arran d’una herència és obligatori declarar l’impost de successions. Segons qui rebi la nostra herència i què diguem en el nostre testament, aquesta persona podrà comptar amb un tractament fiscal i tributari més dur o més lleu, cosa que normalment es basa en el grau de parentesc proper que existeixi.

 

REGULACIÓ SOBRE AQUEST TEMA: La regulació sobre el testament la trobem en la possible modificació judicial de la capacitat de les persones en els articles 421-1 a 429-15 del Codi Civil de Catalunya.

Capítol 1.7 Llibre En clau de futur.