Unions estables de parella, matrimonis i estrangeria

Una persona estrangera que mantingui una relació estable de parella o bé que es casi amb una persona de nacionalitat espanyola té dret a obtenir el permís de residencia. En el cas de casament es pot gestionar la nacionalitat.

Eventualment coneixem casos de persones que per bona fe o per un interès personal, s’han casat o han formalitzat una relació de parella estable (entre algú amb nacionalitat espanyola i una persona estrangera) sense que aquesta formalització tingui un contingut real.

És del tot desaconsellable la situació descrita en el paràgraf anterior. No només perquè és un frau i possible delicte, sinó pel conjunt d’obligacions personals que sorgeixen en formalitzar-se la parella: obligacions d’aliments o compensacions, per exemple.


La legislació actual d’estrangeria permet que una persona estrangera que mantingui una relació estable de parella o bé es trobi casada amb una persona d’aquí pugui aconseguir un permís de residència amb molta facilitat i també la nacionalitat mateixa, en casos de matrimoni.

Hi ha un bon nombre de persones que per bona fe o per un interès personal, s’han casat o han formalitzat una relació de parella estable, sense que aquesta formalització tingués un contingut real.

Per aquest motiu, és necessari posar de manifest que és totalment desaconsellable caure en una situació que per part de les autoritats es veurà com a fraudulenta i, possiblement, com un delicte, ja que les conseqüències de tenir legalitzada la relació de parella o del matrimoni faciliten enormement la situació a la persona estrangera, si bé la legislació no permet aquestes facilitats de forma il·legal.

Per un altre cantó, és també convenient tenir present el conjunt d’obligacions personals que neixen entre els membres d’una parella estable o d’un matrimoni: obligacions d’aliments, o bé obligacions de compensacions, per exemple.

Per tant, cal ser ben conscient que iniciar una relació que no és real amb una persona, per tal de fer-li un favor o per altres interessos personals, pot ser delicat, de cara a la possible obligació que es tindrà envers aquesta persona, per part de la persona d’aquí que hagi donat peu a la situació.