La unió estable de parella: parella de fet!

Catalunya va ser el primer territori del sud d’Europa que va regulat legalment les parelles de fet. Va ser l’any 1998. en aquella llei, però, els drets de les parelles heterosexuals i homosexuals eren diferents. Això va canviar l’any 2010.

Perquè es reconegui una relació estable de parella cal una escriptura notarial o demostrar la convivència com a parella en un mateix habitatge durant dos anys. Demostrar la convivència com a parella estable pot resultar complexa.

L’any 2017 la Generalitat va crear el Registre d’Unions Estables de Parella. La inscripció, més que recomanable, ona dret a prestacions públiques de Seguretat Social, com ara la pensió de viduïtat.

Si la parella no pacte el contrari, a Catalunya, el règim econòmic de la parella estable és el mateix que el dels matrimonis a Catalunya, basat en l’anomenada separació de béns.

Una parella de fet adquireix uns drets i també unes obligacions en cas de separació o de viduïtat que hauríeu de conèixer em cert detall i entendre.


Catalunya va ser el primer territori del sud d’Europa que l’any 1998 va donar una regulació legal a les parelles estables. No obstant això, la llei del 1998 era clarament discriminatòria, ja que la regulació es dividia en dos capítols diferents: un, que regulava les parelles estables heterosexuals; i un altre, que regulava les parelles estables homosexuals. Cadascun d’aquests dos tipus de parella estable comptava en un principi amb drets i obligacions diferents. I no va ser fins a l’aprovació de l’actual llibre segon del Codi Civil de Catalunya, l’any 2010, que es van eliminar les diferències legals entre parelles heterosexuals i homosexuals.

Per tal de tenir reconeguda l’existència de la nostra parella estable, tenim diversos mecanismes.

El primer i més directe, basat a atorgar una escriptura notarial que reculli que existeix la nostra relació; tots dos membres de la parella hauran de signar el document conjuntament davant de notari/ària.

El segon dels mecanismes és que tots dos membres de la parella convisquin en un mateix habitatge, durant un període de dos anys; aquest sistema donarà sempre el problema que haurem de demostrar la convivència, que a més haurà de ser convivència marital i no una convivència en què dues persones comparteixen pis. Per aquest motiu, la possible convivència de dos anys no només obligarà a demostrar-la, sinó que en cas que algú negués que ha existit relació de parella, s’haurà de demostrar la convivència i que aquesta era de parella estable i no només de convivència sense més ni més.

Existeix un tercer mecanisme que només és útil per a les parelles heterosexuals, consistent en el fet que tots dos membres de la parella tinguin descendència comuna; només serà aplicable a parelles heterosexuals, ja que són aquestes les que podran comptar amb l’anomenada filiació natural, mentre que les parelles homosexuals hauran de recórrer a tècniques de reproducció humana assistida, o bé a l’adopció i per tal d’obtenir la filiació conjunta, prèviament hauran d’acreditar que tots dos membres de la parella són parella estable conforme a la llei.

Drets de les parelles de fet

Des de l’any 2017, és possible inscriure l’existència de la relació de parella estable al Registre d’Unions Estables de Parella de la Generalitat de Catalunya, bé presentant còpia de l’escriptura constitutiva, o bé demostrant la convivència continuada de dos anys.

És molt recomanable la inscripció, ja que amb aquest mecanisme es podrà tenir dret a prestacions públiques de Seguretat Social, com ara la pensió de viduïtat.

Si els membres de la parella estable no pacten el contrari, el règim econòmic de la parella estable és el mateix que el dels matrimonis a Catalunya, basat en l’anomenada separació de béns. Així, cada membre de la parella té un patrimoni propi i separat del patrimoni del seu company/anya, comptant per això amb la propietat, el gaudi i l’administració del seu patrimoni.

En cas d’haver-se de vendre la casa comuna, el membre de la parella que no sigui propietari haurà de consentir la venda i també la possibilitat que es constitueixi una hipoteca sobre la casa.

Respecte de la contribució a les despeses comunes i del manteniment de la llar, cada membre de la parella ha de contribuir en proporció als seus ingressos, sempre que no pactin un altre sistema.

Davant la possible eventualitat que un dels membres de la parella necessités que li fos designat un curador/ora o tutor/ora, la persona convivent es trobaria en el primer lloc de l’ordre de preferència per tal d’exercir aquest càrrec i només en el cas que s’hagués atorgat una autotutela aquest ordre preferent no tindria efecte.

En cas de mort d’un dels membres de la parella i en cas que no hagués atorgat testament i així aparegués l’anomenada herència intestada, el supervivent serà hereu/eva universal, sempre que no tingui fills, ja que en aquest cas, serien els fills els hereus. Si la persona supervivent fos declarada hereva de la persona difunta, els pares del difunt tindran dret a rebre la llegítima, consistent en una quarta part del total hereditari. Evidentment, aquestes regles de l’herència intestada podran canviar-se, sempre que s’hagi establert un sistema diferent en testament.

Amb caràcter especial i al marge que existeixi o no testament, el membre supervivent de la parella estable tindrà dret a heretar robes, mobiliari i aixovar domèstic comú i també a viure a l’habitatge comú durant l’any següent a la defunció i a subrogar-se en el contracte de lloguer, durant el període que encara restés per concloure el termini del contracte.

L’extinció de la parella de fet

L’extinció de la unió estable de parella pot donar-se o bé per la mort d’un dels seus membres, o bé perquè un dels seus membres contrau matrimoni amb una altra persona, o simplement perquè un dels seus membres manifesta la seva voluntat d’extingir la relació.

En els dos últims casos, si un dels membres de la parella no té retribució o bé en té però és insuficient, o bé ha treballat per a la llar o per a l’altre membre de la parella, tindrà dret a rebre una compensació econòmica, tot demostrant que aquestes situacions li han generat una desigualtat patrimonial que comporta un enriquiment injust de l’altre membre de la parella.

Igualment, en cas que un dels membres de la parella ho requereixi per a la seva sustentació i la relació de parella estable hagi suposat una causa de disminució dels seus ingressos, podrà reclamar a l’altre membre una pensió d’aliments periòdica.

En ambdós casos, tant la reclamació de compensacions, com d’aliments periòdics, o bé la reclamació d’ús de l’habitatge comú, seran qüestions que en cas que no s’arribi a un acord entre les parts, s’haurà de plantejar davant del jutge.

Així mateix, davant de l’extinció de la relació de parella, serà necessari deixar sense efecte l’escriptura notarial inicial, o bé comunicar-se de manera fefaent entre els dos membres de la unió de parella la decisió de cessament de la relació, comunicant també el cessament al Registre d’Unions Estables de Parella, en cas que s’hagués inscrit la constitució de la relació.

Cal tenir present que el fet d’haver constituït una relació de parella estable pot donar lloc en casos concrets de defunció d’un dels seus membres a rebre, per part del supervivent, l’anomenada prestació per defunció o pensió de viduïtat de la Seguretat Social. En aquests casos, el membre que la reclami haurà de demostrar una clara dependència econòmica del difunt, per tal de tenir dret a rebre-la.

 

REGULACIÓ SOBRE AQUEST TEMA:
Sobre les parelles estables a Catalunya es troba en els articles 234-1 a 234-14 del Codi Civil de Catalunya, així com en el Decret llei 3/2015, de 6 d’octubre, de modificació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relativa a la creació del Registre de Parelles Estables, en els articles 421-1 a 42915 del Codi Civil de Catalunya i la Llei 29/1994, d’arrendaments urbans.

Capítol 15 del llibre En clau de futur