Als 10 anys d’aquest somni

Discurs en la festa dels 10 anys de Fundació Enllaç del president de l’entitat,Joan-Andreu Bajet.

“Benvolguts Ignasi, Armand, Josep Maria Raduà. Benvolgudes patrones, patrons, professionals de la fundació, representants de l’administració i d’altres entitats, voluntaris, amics i amigues, sigueu molt benvinguts aquest acte de celebració dels deu primers anys de la constitució de la Fundació Enllaç.

Aquesta casa es va fundar amb la iniciativa de companys del grup Aeneas Lambda, juntament amb d’altres del propi Casal Lambda i militants del Moviment Gai i Lèsbic, que indignats per algunes situacions d’indefensió greu viscudes per persones grans gais i lesbianes, varem aprofitar la oportunitat que ens brindava la proposta de Ignasi Pujades de constituir una fundació. Volíem crear una estructura ambiciosa, potent i independent, que tingués més possibilitats que les que podia oferir ser només un grup o àrea de treball dins del nostre estimat Casal Lambda. Una fundació que donés estatut d’existència a les persones grans i dependents LGTBIQ, que aprofundís en el coneixement de la seva realitat,i la difongués, defensés els seus interessos i oferís alguns serveis per a la seva protecció i benestar.

No és el moment de fer ara una relació de les accions realitzades per la Fundació Enllaç al llarg d’aquests anys, però si que vull fer palès que celebrar aquests 10è aniversari és en primer lloc mèrit del propi Moviment LGTBIQ, al qual li devem no només la procedència de la majoria de les persones que la varem fundar, sinó també la inspiració i els valors que la fonamenten com a fundació.

També és mèrit del nostre mecenes,i president durant nou anys, ara president d’honor, Ignasi Pujades que, amb el seu impuls, coherència biogràfica, valors, cultura i generositat, ha estat cabdal alhora de liderar la constitució de la Fundació Enllaç. Mèrit per mantenir-la viva, econòmicament viable i donar-li aquesta seu; estem segurs i confiats que en el futur també seguirà cuidant de la Fundació com ho ha fet fins ara. Com ell mateix diu, “la meva ha estat una contribució en just agraïment pels avenços assolits pel Moviment LGTBIQ, que tants beneficis i bons moments personals m’ha aportat”.

 

El seu ha estat un mecenatge bastant inèdit en el mon LGTBI a Catalunya, però tenim l’esperança que aquest mecenatge de Ignasi sigui un referent que interpel·li i promogui la dimensió solidaria i altruista d’altres persones LGTBIQ amb capacitat econòmica, o habilitats personals i professionals, sempre necessàries per a desenvolupar aquest projecte fundacional.

Aprofito l’avinentesa per a fer una crida a què s’incorporin més persones al nostre Patronat, cal assegurar la continuïtat d’aquest orgue de govern amb persones preparades, que tinguin els valors propis de la Fundació, amb desig de treballar per aquesta causa i que facin possible un relleu més àgil dels comitès de direcció.

Com ja he comentat, la Fundació també és mèrit dels primers voluntaris d’aquesta casa que són els patrons i patrones que la van fundar, i dels que s’hi han anat implicant com a membres dels distints comitès de direcció. Mèrit també dels professionals que amb el seu saber, dedicació i motivació donen més del què cobren. I dels voluntaris i amics en general, que feu una generosa i confiada aposta per formar part d’aquesta causa a favor de les persones grans i dependents. Sense tots els que hem esmentat no podríem existir com a Fundació. Agraïm l’actitud comprensiva, perseverant i col·laboradora d’aquells que malgrat les nostres limitacions personals com a directius durant aquets deu anys han sostingut amb paciència l’aposta per la Fundació i han cuidat les relacions personals.

El nostre especial reconeixement, però, a les persones LGTBIQ grans o dependents que com usuaris han confiat i confien en nosaltres, no oblidem que vosaltres no sou el únic motiu, però si el primer i el més important pel qual ens varem fundar.

Ignasi Pujades sempre ha dit que treballem per la propera generació, i no només perquè tota llavor plantada vol el seu temps de maduració des d’un punt de vista organitzatiu, econòmic i també de la manera com ens presentem i fem la nostra oferta, sinó perquè ens cal encara un canvi important de mentalitat entre les persones LGTBIQ que faci de la Fundació una eina més útil, professional, universal i normalitzada pel comú de les persones grans.

Per desgràcia, creiem que el futur incert de les pensions i del seu poder adquisitiu, la precarietat i carestia de la vivenda, no sabem si una disminució dels recursos propis de l’estat del benestar, i l’empobriment de les classes mitges i obreres que s’albira si continuem formant part d’Espanya, encara farà més necessària i donarà més sentit a aquest instrument de cooperació i mútua protecció LGTBIQ que és la Fundació.

La Fundació ha de restar atenta i crear complicitats amb la resta dels moviments socials que lluiten a favor de les nostres llibertats i drets, i de la ciutadania en general, també ens sentim concernits ha de treballar a favor d’una transformació social que beneficiï la població que més pateix i la que està més empobrida.

Tenim el repte d’aportar nous serveis i ser més atractius pel conjunt de les persones LGTBI grans i dependents que són autònoms, o no se senten identificats o prou interpel·lats, o be refusen una oferta que poder sembli presentada i pensada només per a persones grans explícitament vulnerables, encara que moltes d’aquestes persones al·ludides ho siguin.

Com sovint ens recorda en Josep Maria Raduà, cal que la Fundació tingui present el referent del RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya), en el sentit que uns quants que feien molta carretera el van crear per a resoldre els incidents que eventualment poguessin ocórrer i així poder seguir viatjant amb normalitat; serveixi com a metàfora.

És en aquest sentit que, fidels a la missió de la Fundació, volem oferir al comú de les persones grans, també les que tenen dependències, la possibilitat de pertànyer a un cercle de serveis, amb una gestió amb mentalitat gerencial, amb la finalitat que els seus membres puguin seguir vivint com sempre ho han estat fent, – o com més els plagui -, gaudint de la possibilitat de disposar a mida que ho precisin dels diferents serveis que els calgui per a garantir o millor portar la seva vida quotidiana. No importa que es visqui en el propi domicili o en una residència.

Pertànyer al cercle de serveis tindria l’avantatge per l’usuari de gaudir d’un tracte personalitzat. Nosaltres com a Fundació faríem el paper de tercer, el d’aquell que vetlla perquè els proveïdors treballin be i respectin l’usuari; com més gran sigui el nombre d’usuaris que formin part del cercle de serveis millor serà la relació qualitat preu, res a veure segurament amb les ofertes que normalment un individu sol pot trobar quan cerca en el mercat del sector dels serveis a domicili.

A més, aquest cercle de serveis, format per persones amb interessos comuns podria ser, per a qui ho desitgi, un excel·lent medi per a establir relacions socials amb la motivació i suport que dona tenir un sentiment de pertinença a un cercle d’amistat.

Tenim usuaris satisfets, uns professionals motivats i més experimentats, un voluntariat engrescat i molta, molta, feina a fer. Pel què fa el futur de la Fundació volem ser optimistes, mai no havíem estat tan preparats com ara, fem visible l’existència i la problemàtica de les persones LGTBI grans i/o dependents, ens coneixen i ens reconeixen moltes persones i organitzacions de dins i fora del Moviment com a entitat de referència.

Per acabar donar-te les gràcies Salvador Badiella per haver pres la iniciativa de celebrar i gestionar, durant aquest 2018, varies accions commemoratives amb motiu dels deu anys de la nostra Fundació. Agrair-te, també, Alex San Rafael que desenvolupis amb tanta dedicació, lleialtat, eficàcia i amabilitat la teva tasca de coordinació.

I a tots vosaltres per ser aquí. Sou a casa vostre, com sempre sigueu molt benvinguts!, per molts anys!, us desitjo consciència, salut i alegria a la vida!”