El matrimoni… igualitari

És erroni parlar de “matrimoni gai”, sinó de matrimoni igualitari. La Reforma del Codi Civil de l’any 2005 no fa diferències entre un matrimoni heterosexual i un altre d’homosexual.

Es posen casar les persones majors d’edat, o bé majors de 16 anys emancipades dels seus progenitors. No es poden casar: ascendents amb descendents, germans, oncles i nebots, tot i que en aquest darrer cas es pot recórrer a excepcions.

Si la parella no pacte el contrari, a Catalunya, el règim econòmic de la parella estable és el mateix que el dels matrimonis a Catalunya, basat en l’anomenada separació de béns.

Respecte de la contribució a les despeses comunes i del manteniment de la llar, cada espòs/osa ha de contribuir en proporció als seus ingressos, sempre que no pactin un altre sistema. En cas d’haver-se de vendre la casa comuna, l’espòs/osa que no sigui propietari/ària haurà de consentir la venda i també la possibilitat que es constitueixi una hipoteca sobre la casa.

Una parella adquireix uns drets i també unes obligacions en cas de separació o de viduïtat que hauríeu de conèixer em cert detall i entendre.


Una segona forma de regular la nostra relació de parella es fonamenta en el matrimoni. Cal dir que és erroni el que moltes persones i molts mitjans de comunicació diuen quan es refereixen al “matrimoni gai”: no existeix un matrimoni heterosexual i un altre d’homosexual, sinó que existeix una única regulació del matrimoni, per la qual cosa és correcte parlar, en tot cas, de matrimoni igualitari, que és la regulació que es troba en vigor al nostre país, des de la reforma del Codi Civil, per mitjà de la Llei 13/2005, d’u de juliol.

Per poder contraure matrimoni, és necessari tenir present que es mantenen aquí els impediments clàssics de consanguinitat, que impedeixen que ascendents i descendents puguin casar-se, així com entre germans. Es manté també l’impediment que els anomenats col·laterals de tercer grau (nebots/odes amb oncles/ties) puguin casar-se, resultant necessària la petició de dispensa al jutge de primera instància.

Es poden casar les persones majors d’edat, o bé majors de setze anys, sempre que hagin estat emancipades pels seus progenitors. El tràmit per tal de casar-se començarà amb una sol·licitud al jutge/essa encarregat/ada del Registre Civil, que, un cop comprovat que no existeixen impediments, dictarà una resolució que permetrà que durant un any es pugui contraure matrimoni entre les dues persones que ho han sol·licitat.

El matrimoni es podrà celebrar al mateix jutjat, davant d’un alcalde/essa, o bé regidor/ora delegat, així com en presència notarial. Val a dir que la previsió legal estableix que des de l’any 2018 tots dos tràmits per contraure matrimoni es puguin dur a terme directament per les notaries.

Sobre els bens i el manteniment

Un cop celebrat el matrimoni, els cònjuges tindran un sistema econòmic matrimonial basat en la separació de béns, pel qual cadascun dels cònjuges mantindrà el patrimoni propi i separat del patrimoni del seu espòs/osa, comptant per això amb la propietat, el gaudi i l’administració del seu patrimoni.

Serà també possible adoptar un sistema econòmic diferent i pactat, per mitjà de l’atorgament en escriptura pública de les anomenades capitulacions matrimonials.

Respecte de la contribució a les despeses comunes i del manteniment de la llar, cada espòs/osa ha de contribuir en proporció als seus ingressos, sempre que no pactin un altre sistema.

En cas d’haver-se de vendre la casa comuna, l’espòs/osa que no sigui propietari/ària haurà de consentir la venda i també la possibilitat que es constitueixi una hipoteca sobre la casa.

També en el cas del matrimoni, davant la possible eventualitat que un dels cònjuges necessités que li fos designat un curador/ora o tutor/a, el seu espòs/osa es trobaria al primer lloc de l’ordre de preferència per tal d’exercir aquest càrrec i només en el cas que s’hagués atorgat una autotutela, aquest ordre preferent no tindria efecte.

En cas de mort d’un dels esposos/oses de la parella i en cas que no hagués atorgat testament i així aparegués l’anomenada herència intestada, el supervivent serà hereu/eva universal, sempre que no tingui fills, ja que en aquest cas, serien els fills els hereus.

Si l’espòs/osa supervivent fos declarat hereu de la persona difunta, els progenitors del difunt tindran dret a rebre la llegítima, consistent en una quarta part del total hereditari.

Evidentment, aquestes regles de l’herència intestada podran canviar-se, sempre que s’hagi establert un sistema diferent en testament.

Amb caràcter especial i al marge que existeixi o no testament, el vidu o vídua tindrà dret a heretar robes, mobiliari i aixovar domèstic comú i també a viure a l’habitatge comú durant l’any següent a la defunció i a subrogar-se en el contracte de lloguer, durant el període que encara resti per concloure el termini del contracte.

L’extinció del matrimoni

L’extinció del matrimoni es produirà per la mort d’un dels cònjuges, o bé per la dissolució del matrimoni per la petició de declaració de divorci, demanada al jutge/essa de primera instància conjuntament, o bé individualment, bé de mutu acord o bé de manera contenciosa.

En cas de divorci, serà possible que el cònjuge que quedi en una situació econòmica més feble demani una compensació a l’altre, tot demostrant que no té retribució o bé en té però és insuficient, o bé hagi treballat per a la llar o per al seu espòs/osa.

Cal tenir present que el fet d’haver-se casat pot donar lloc que, en casos concrets de defunció, el vidu o vídua supervivent rebi l’anomenada prestació per defunció o pensió de viduïtat de la Seguretat Social.

En aquests casos, el vidu o vídua no ha d’acreditar que depenia econòmicament del difunt/unta, sinó que el simple fet de mantenir un vincle matrimonial ja suposa motiu per rebre la pensió de viduïtat.

 

REGULACIÓ SOBRE AQUEST TEMA:
La regulació sobre el matrimoni la trobem en els articles 42 a 107 del Codi Civil i del 231-2 al 233-25 del Codi Civil de Catalunya.