La defensa davant la discriminació LGTBIfòbica, a través del Codi Penal

El marc sancionador més greu i contundent de què disposen el col·lectius LGTBI+ per defensar-se de les agressions LGTBIfòbiques és el Codi Penal.

  • En casos concrets establerts per llei, les agressions LGBTfòbiques es jutgen segons el Codi Penal. Es tracta del procés legal més contundent per les penes que comporta.
  • Per agressió ens referim a causar un mal a la nostra integritat física, però també el dany que es pugui causar als nostres béns, patrimoni i a l’anomenada integritat moral de la persona.
  • L’anomenat delicte contra la integritat moral de la persona obriria el camí cap a actuacions de protecció de la persona.
  • El Codi Penal preveu el que es coneix com a delictes d’odi: la incitació i la instigació a l’odi, a la discriminació o bé a l’hostilitat contra una persona o un grup de persones, fonamentada en les seves característiques personals.
  • Així, es considera un agreujant del delicte quan es comet per raó del sexe, l’orientació sexual o el gènere de la person. Ara bé, en el judici s’haurà de demostrar aquesta circumstància.
  • En cas d’agressió, es recomanable la denúncia a la policia, sempre! La policia és l’autoritat que pot dur a terme indagacions per determinar la persona responsable del possible delicte; exigir a les persones que s’identifiquin, prendre dades als testimonis, etc.

 


 

 

 

Tal com s’ha avançat, el marc sancionador més greu i també més contundent de què disposa el col·lectiu LGTBI+ per tal de defensar-se de les agressions LGTBIfòbiques es troba en l’aplicació del Codi Penal.

Quan parlem d’agressions, normalment pensem en un atac físic cap a la nostra persona. No obstant això, per agressió no només hem d’entendre l’acció que pot fer mal a la nostra integritat física, sinó que també hem de considerar com a agressió el dany que es pugui causar en els nostres béns, en el nostre patrimoni, i també en l’anomenada integritat moral de la persona.

Evidentment, els delictes estan previstos pel Codi Penal com a fets que comet una persona i que, en principi, tenen una determinada gravetat, que vindrà determinada sobretot per la pena o sanció que s’imposi en cada cas.

El delicte d’odi per raons de sexa, orientació sexual i identitat de gènere.

Ara bé: des de l’any 1995, el nostre Codi Penal recull els anomenats delictes d’odi. Els delictes d’odi suposen la incitació i la instigació a l’odi, a la discriminació o bé a l’hostilitat contra una persona o un grup de persones, fonamentada en les seves característiques personals.

Així, pel que fa referència als col·lectius LGTBI+, es considera un agreujant quan es cometen per motius discriminatoris en relació amb la víctima del delicte per raó del seu sexe, la seva orientació o identitat sexual, per raons de gènere, entre altres circumstàncies. La sanció aplicable a qui comet el delicte, si apareixen aquestes circumstàncies en els fets comesos, serà més greu.

D’aquesta manera, no serà el mateix que es produeixi una agressió física en contra d’una persona, sense més ni més, que aquesta agressió provingui de la voluntat d’agredir una persona, pel fet que és gai, lesbiana, transsexual, transgènere o intersexual.

Qualsevol delicte comès per algú, fonamentat en el fet que la víctima fos gai, lesbiana, transsexual, transgènere o intersexual, pot arribar a ser considerats delicte d’odi i rebre una sanció superior, sempre que es pugui demostrar que l’actuació de la persona autora del delicte es va fonamentar en aquestes qualitats personals de la víctima.

Delictes contra la integritat moral

Cal tenir present també que el Codi Penal preveu un delicte que molt sovint no es té en compte i que pot ser clau de cara a protegir els membres del col·lectiu LGTBI+ de la discriminació: l’anomenat delicte contra la integritat moral de la persona.

Aquest delicte es troba regulat dins de l’àmbit de les tortures i pot tenir una gran diversitat de maneres de fer-se veure, ja que el Codi Penal ens diu que consisteix a donar un tracte degradant a una persona, danyant la integritat moral de la víctima, és a dir, parlem del delicte que, entre altres coses, preveu l’assetjament de la persona i, per tant, caldrà atendre cada cas en concret, a fi i efecte de saber si existeix una intenció de qui comet delicte de fer aquest dany a la integritat moral.

Per tant, al marge del fet que poguéssim parlar d’un delicte ordinari de danys al nostre patrimoni o de lesions corporals, el delicte contra la integritat moral es pot manifestar de maneres molt diverses, ja que partint de la finalitat de causar un malestar i/o patiment continuat i perllongat en el temps a la víctima, aquest malestar pot manifestar-se a través de danys en el patrimoni, mal físic, etc.

Cal parlar també dels anomenats delictes d’odi, que van aparèixer per primera vegada a la nostra legislació amb el Codi Penal del 1995. Els delictes d’odi suposen la incitació i la instigació a l’odi, a la discriminació o bé a l’hostilitat contra una persona o un grup de persones, fonamentada en les seves característiques personals.

La denuncia

Quan ens trobem davant la comissió de qualsevol mena de delicte i, en especial, d’un delicte que tingui un rerefons discriminatori cap a la víctima, caldrà denunciar l’existència del delicte i comunicar-ho a l’autoritat competent: serveis policials (Mossos d’Esquadra, policies locals, etc.), Fiscalia o bé Jutjat de Guàrdia.

És sempre recomanable la denúncia davant serveis policials, ja que els agents de l’autoritat podran dur a terme les indagacions oportunes que puguin facilitar la determinació de qui és responsable del possible delicte, exigint a la persona denunciada, per exemple, que s’identifiqui, o bé prenent dades de possibles testimonis presencials, etc.

Delictes amb agreujant d’odi.

Aquí teniu algunes situacions que poden tractar-se segons la legislació penal si s’incorre en l’agreujant d’odi:

A. El delicte contra els drets de les persones treballadores, basat en la producció de greus discriminacions en el món laboral.

B. El delicte de provocació a la discriminació i injúries discriminatòries, en les seves diferents modalitats:foment, promoció o incitació a l’odi contra un grup o persones; la creació o difusió de material que difongui o inciti a l’odi contra un grup o persones; qui públicament trivialitzi greument o enalteixi els delictes de genocidi. En aquest cas, cal tenir present que la discriminació pot ser múltiple, ja que en alguns casos l’origen pot trobar-se en el fet que la víctima pertanyi al col·lectiu LGTBI+, o bé que la víctima, a més, sigui persona discapacitada i/o vulnerable per altres motius.

C. El delicte de denegació discriminatòria d’un servei públic al qual la víctima tingui dret a rebre, fonamentat en el fet que un empleat a càrrec d’un servei públic negui una prestació a la qual tingui dret la víctima.

D. Delicte de denegació discriminatòria d’un servei privat al qual la víctima tingués dret.

E. Delicte d’associació discriminatòria o d’associació il·lícita, que són les entitats que persegueixen cometre algun delicte o tenir un objecte il·lícit, fent ús de mitjans violents i promovent la discriminació, l’odi o la violència contra les persones.

REGULACIÓ SOBRE AQUEST TEMA: La regulació relativa a la comissió d’un delicte la trobem en la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, que aprovà el Codi Penal vigent, amb les seves reformes posteriors vigents. Així mateix, la regulació relativa als procediments penals derivats, així com de la denúncia, la trobem en la Llei d’enjudiciament criminal, aprovada per Reial decret de 14 de setembre de 1982, amb les seves reformes posteriors vigents.