El moviment LGTBI català ha retut homenatge a Armand de Fluvià, impulsor de les primeres organitzacions reivindicatives pels drets del col·lectiu, avui a la tarda al Centre LGTBI de Barcelona. L’acte, conduït per l’actor Enric Majó, i per l’advocada Magda Oranich, s’ha iniciat amb les intervencions de representants de les administracions. Posteriorment, s’ha realitzat la projecció d’un vídeo en memòria amb declaracions de Fluvià i els moments històrics del moviment LGBTI dels quals ha format part. I finalment han intervingut les entitats LGBTI organitzadores de l’acte (Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Fundació Enllaç i Casal Lambda) així com la Plataforma LGBTI i representants dels consells municipals i nacional LGBTI.
Reconeixements al seu paper clau
Javier Rodríguez, comissionat de Polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona ha recordat el seu paper “en la lluita per les llibertats que avui tenim” i ha indicat que també es realitzarà un homenatge institucional. Raquel Albiol, presidenta de l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, també ha ressaltat la tasca en l’àmbit de l’heràldica i impulsor del moviment LGBTI que seria la llavor per derogar la llei de Perillositat social.
L’Alberto Lacasta, director General de Polítiques LGTBI+ de la Generalitat de Catalunya ha indicat que “les petjades de l’Armand es troben en majoria dels àmbits del moviment LGBTI. Julio del Valle Iscar, director General per la Igualtat real i efectiva de les persones LGTBI+ del Govern espanyol, ha destacat el paper de Fluvià en “recollir la flama Stonewall i la va portar aquí”.
Rodrigo Araneda, representant del Consell Municipal LGBTI de Barcelona, ha recordat la seva constància, energia i presència en l’activisme. Fina Campàs, representant del Consell Nacional LGBTI ha mostrat la seva gratitud amb la lluita de l’homenatjat i ha reivindicat la unitat del moviment. Alberto Martín, president de la Plataforma LGBTI de Catalunya ha ressaltat la seva tasca obrint camí per les llibertats.
“En període de la dictadura, de treball clandestí i a l’any 1970, l’Armand de Fluvià enceta un treball d’oposició a l’aprovació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que marquen l’inici d’una història que ja no ha tingut aturador”, ha indicat Jordi Samsó, president de Lambda, en homenatge a l’històric activista. De Fluvià va ser clau perquè el moviment se centrés, en paraules de Samsó, “en dos eixos: la incidència política i la incidència social i cultural”. El president de Lambda reclama el paper d’Armand com a “visionari i gran estratega” que es va posar al servei dels drets del col·lectiu, que va apostar per l’Institut Lambda “per a donar resposta a la necessitat individual i col·lectiva d’informació, assessorament, documentació i com a l’espai de seguretat per a les persones LGTBI”
Pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya, organització LGTBI, degana a l’Estat espanyol, ha destacat que “el FAGC no es pot entendre sense l’impuls de l’Armand i els valents que van iniciar l’actual lluita pels nostres drets i llibertats”. Gálvez també ha ressaltat el seu optimisme i ha conclòs que “si em demaneu una sola frase que representes al company i mestre Armand de Fluvià seria «La lluita paga la pena»”.
Des de la Fundació Enllaç, el seu vicepresident Lluís Rambla, que també va ser company de militància al FAGC, recorda com totes les iniciatives que va ajudar a impulsar l’homenatjat i el van ajudar: “la publicació AGHOIS del Movimiento Español de Liberación Homosexual” li va permetre “per primera vegada a la vida poder llegir textos sobre homosexualitat que no eren, vexatoris, ni insultants, ni discriminatoris”. “El primer cartell del FAGC que vam enganxar per carrers deia “Els homosexuals al poble català”, frase que il·lustra molt bé que volíem donar-nos a conèixer”, indica Rambla.
En la seva coincidència amb ell en l’activisme recorda com “a partir d’un estudi del Casal Lambda sobre la gent gran, que constatava la consciència sobre l’envelliment, l’Armand s’hi va apuntar de seguida” a ser membre fundador d’Enllaç. I destaca el paper de la fundació que va atendre’l quan “mostrava dificultats de memòria i d’orientació, fent costat al seu marit Yainier”, explica Rambla.
Activista pioner
Armand de Fluvià i Escorsa va morir el passat 6 de setembre d’aquest any als 92 després de tota una vida dedicada a les causes en les que creia. Va ser promotor de moltes iniciatives i va participar en la fundació de la primera organització LGBTI catalana i de l’Estat espanyol, el Movimiento Español de Liberación Homosexual (1970). En 1975 també va participar en la creació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i en 1976 del Casal Lambda (llavors Institut Lambda), del qual és president d’honor des de 1995. En 2008, fruit de la seva preocupació pels drets de les persones grans LGBTI va ser un dels patrons fundadors de la Fundació Enllaç de la qual també és president honorífic.
Impulsor, activista entusiasta i incansable, divulgador i mestre per a molts, de principis inquebrantables, Armand ha estat una persona clau en el moviment LGBTI. Un pioner que ha format part de la generació que va iniciar la lluita per l’alliberament sexual. De Fluvià va participar activament en aquesta lluita contra la Llei de Perillositat social i en el manifest del FAGC, declaració fundacional i plataforma reivindicativa del moviment LGTBI. En posterioritat, va promoure, entre altres, la creació d’organitzacions LGTBI arreu de l’Estat espanyol i també va participar en l’impuls de la Llei catalana contra la LGBTI-fòbia, entre moltres altres iniciatives. Les entitats organitzadores han expressat amb aquest homenatge l’agraïment a ell i a les persones de la seva generació que com ell han contribuït a una societat més justa i lliure i a la consecució de drets civils.
Premis i reconeixements
La seva tasca ha estat reconeguda amb diferents premis diversos en els àmbits en els quals va dedicar la seva vida: l’heràldica i la genealogia i l’activisme LGTBI. Destaquen la Creu de Sant Jordi (2000) de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Honor de Barcelona (2008), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2015), els premis 17 de Maig de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia (2018), el premi 17 de maig a les llibertats públiques i drets civils de la UGT (2019) i la Medalla a la Promoció dels Valors d’Igualtat (2020) del Ministeri d’Igualtat espanyol.