Oriol Mitjà: “Jo diria als meus pare que evitessin anar a llocs de risc”

Oriol Mitjà, epidemiòleg
L'epidemiòleg Oriol Mitjà parla amb la Funddació Enllaç

En vista dels efectes que està tenint la pandèmia de la COVID19, que de forma molt particular afecta a les persones grans, atès que si es contagiïn tenen un major risc de desenvolupar complicacions greus, potencialment mortals, a inicis del mes d’octubre la Fundació Enllaç va realitzar una entrevista al Dr. Oriol Mitjà, epidemiòleg de gran prestigi a Catalunya, en la qual es recullen una sèrie de dubtes i inquietuds que venien plantejant els usuaris i amics de l’entitat.

Agraïm enormement al Dr. Oriol Mitjà, tant per la seva generositat a contestar-nos com pel to sincer i respectuós amb el col·lectiu de persones grans LGTBI que s’aprecia en les seves respostes.

Fundació Enllaç: A causa de la situació de la pandèmia, en aquest final d’estiu, a la Fundació Enllaç s’ha pres la decisió de cancel·lar totes les activitats presencials a la seu de l’entitat, la qual disposa de diversos espais amplis tancats, però no d’espais oberts a l’aire lliure. Tenint en compte que el col·lectiu de persones LGTBI majors és d’alt risc en cas d’infecció per SARS-COV-2, creus que és assenyat haver pres aquesta decisió, mentre passa un temps per tornar a avaluar la situació, o bé consideres que sí que es podrien mantenir algunes activitats? En aquest últim cas, quines mesures preventives haurien d’adoptar-se per a garantir la màxima seguretat possible als assistents?

Oriol Mitjà: Personalment, em sembla una molt bona decisió haver eliminat les activitats en espais tancats. Si parléssim d’un col·lectiu amb menys risc la recomanació seria la mateixa, però en aquest cas penso que hauríem de ser prudents i no confiar-ho tot a l’efectivitat de les mascaretes i guardar les distàncies, ja que qualsevol descuit podria tenir conseqüències greus. Si penseu que alguna reunió o acte és molt important i és imprescindible fer-la, vigileu i si és possible enduriu una mica més les mesures de seguretat típiques. Grups reduïts, més gel desinfectant, més distància i tothom amb la mascareta adequada i la menor interacció possible entre els assistents.


Em sembla una molt bona decisió haver eliminat les activitats en espais tancats


FE: Amb la finalitat de mantenir el vincle entre els nostres amics i simpatitzants, estem impulsant la realització d’algunes activitats a l’aire lliure, com ara trobades en terrasses urbanes o passejos en parcs o en bici, sempre en grups reduïts (màxim de sis persones) i mantenint les mesures preventives recomanades: ús de màscara, espai interpersonal d’un metre i rentada de mans freqüent. Són segures aquestes alternatives? Quin altre tipus de precaucions haurien d’adoptar-se?

OM: En principi, si les activitats són a l’aire lliure i es compleixen les mesures que comenteu (si són 2 metres de distància millor que 1) crec que l’acte seria suficientment segur i no us hauria de suposar cap problema.

FE: Hi ha molta informació disponible respecte a l’ús de màscares, potser massa o tal vegada no sempre del tot fiable. Podries aconsellar-nos quin tipus de màscares convé utilitzar i com han d’usar-se correctament?

OM: Les mascaretes quirúrgiques, que són les que porta la major part de la població, són útils per no transmetre la infecció, no per a protegir-se d’ella. Però si tothom porta la mascareta correctament posada, aquest tipus de mascaretes són les recomanades i són útils. La mascareta més segura de totes és la FPP2, que en alguns casos es ven en farmàcies i és efectiva també per a protegir-se de la infecció. El seu ús seria recomanat en persones que estiguin en contacte estret amb persones infectades. La seva efectivitat té durada una mica limitada i de vegades és només d’unes hores, així que assegureu-vos que la durada de la protecció de la mascareta és superior a la durada de l’acte.


Jo diria als meus pares que evitessin o almenys reduïssin al mínim les visites al gimnàs i altres llocs de risc


FE: Hi ha algun tipus de simptomatologia en particular que hauria d’alertar sobre una possible infecció per SARS-COV-2 en una persona major? Quan caldria consultar amb els serveis sanitaris?

OM: La simptomatologia és la mateixa que quan es tracta de persones més joves. Els símptomes més indicatius de COVID-19 són febre, ofec, tos o pèrdua de gust i olfacte. Qualsevol d’aquests símptomes són molt sospitosos i hauria de posar-nos en alerta. Altres com la diarrea, el mal de cap o la sensació d’esgotament no són tan indicatius de COVID-19 per si sols, però tenint en compte que són persones vulnerables recomanaria sempre la màxima prudència i consultar amb els serveis sanitaris sempre que sigui possible.

FE: S’ha publicat que un dels primers signes de covid-19 és el descens del nivell de saturació d’oxigen en sang per sota del 95%. Consideres que és útil disposar d’un pulsioxímetre a casa per poder detectar aquest paràmetre a temps, i així prevenir una progressió greu de la malaltia?

OM: No, en principi jo no faria aquesta recomanació perquè hi ha símptomes anteriors i més visibles al descens del nivell de saturació d’oxigen en sang, i que no necessiten de cap pulsioxímetre. Tenir un pulsioxímetre suposa una despesa i també s’ha de saber utilitzar i llegir, així que penso que és millor que, tan bon punt hi hagi qualsevol símptoma, sigui un professional qui faci el seguiment.

FE: Respecte de les proves de PCR i d’anticossos, quina és la seva utilitat i quan creus que una persona major hauria fer-se-les?

OM: La prova de PCR ens informa de si una persona té una infecció activa en aquell moment i la prova d’anticossos ens informa de si la persona té anticossos, defenses, contra el virus SARS-CoV-2, i per tant, de si ha passat la malaltia o no. En alguns casos, hi ha persones que passen la malaltia i no desenvolupen anticossos i tindran una prova d’anticossos negativa. Les recomanacions per fer-se les proves serien seguir els mateixos protocols dels de la població general, sempre amb consonància amb les recomanacions dels seus metges de família.


FE: Algunes persones que han passat la malaltia temen tornar-se a contagiar, ja que s’ha informat d’alguns casos de reinfecció. Què els aconsellaries a aquestes persones en quant a mesures preventives?

OM: Encara hi ha molt poca informació respecte al tema de les reinfeccions. El que jo recomanaria és que un persona que ja va passar el Covid segueixi amb les mateixes mesures de precaució que la resta de la població, i que no pensi que per haver-ho passat ja no es pot infectar, ni pot transmetre la malaltia a ningú.

FE: Moltes persones grans LGTBI duen ja confinades o aïllades molts mesos i es pregunten quines mesures de prevenció han de prendre en trobar-se amb familiars i amics. Moltes també es pregunten si és segur acudir a gimnasos i als centres d’assistència primària, malgrat les mesures preventives que s’adopten en uns i altres espais. Què els recomanaries?

OM: Tal i com deia abans, el risc per les persones grans és més gran, així que en conseqüència les mesures de precaució també ho han de ser. Jo diria als meus pares que evitessin o almenys reduïssin al mínim les visites al gimnàs i altres llocs de risc, i que en cas d’anar-hi prenguessin totes les mesures que pren la gent jove, però sent encara més estrictes.
FE: Algunes persones LGTBI majors fa molts mesos que mantenen abstinència sexual i es pregunten si és acceptable mantenir relacions sexuals o sexe oral amb parelles no estables i, si aquest és el cas, quines mesures de precaució haurien d’assumir, a fi de reduir el màxim possible el risc de contagi. Què els aconsellaries?

OM: En principi la recomanació més correcta seria que, abans de tenir sexe amb algú desconegut sempre mantinguéssim mesures de protecció habituals recomanades. En relació amb la situació de la pandèmia, si tinguéssim algun símptoma compatible amb Covid-19 el millor seria acudir al CAP per fer-nos una PCR i no tenir sexe en mínim 15 dies, reduint els contactes al mínim inclús abans d’obtenir el diagnòstic que confirmi o descarti la malaltia. I, com sempre, és essencial evitar les pràctiques sexuals de risc.


Cada dia sabem una mica més del virus i de com tractar-lo, la qual cosa ens facilitarà força la vida abans que arribi la vacuna. Siguem curosos i pacients


FE: Estem davant un nou i impactant augment del nombre de contagis, i molta gent gran està atemorida, abatuda de tant de temor i fins i tot paralitzada de por. Quins consells pots donar-nos per a afrontar aquesta situació amb un resultat més eficaç des del punt de vista de la prevenció del contagi?

OM: Aquesta pandèmia ha provocat una situació d’emergència sanitària que no havíem conegut mai, ens ha canviat la forma de relacionar-nos , la forma de treballar, de moure’ns, de fer esport, etc, i totes aquestes restriccions ens han fet la vida molt més dura. La missió dels investigadors i sanitaris és animar a tothom per tal que no defalleixi i segueixi prenent totes les mesures de seguretat possibles, precisament per tal d’evitar rebrots que agreugin encara més les mesures de confinament. Un excés de relaxament seria contraproduent i ens podria fer tornar a tenir una vida molt més avorrida i incòmoda. Ara bé: podem ser responsables sense tenir por. Cada dia sabem una mica més del virus i de com tractar-lo, la qual cosa ens facilitarà força la vida abans que arribi la vacuna. Siguem curosos i pacients, però optimistes. També em sembla important fer un esforç per cuidar de les persones que estan en una situació vulnerable: persones que viuen soles, o que es senten particularment angoixades per la situació actual. Internet ofereix moltes possibilitats per a la interacció social, tot i que sigui a distància. Cuidem, més que mai, els llaços que ens uneixen.

FE: S’ha avançat molt en el desenvolupament de vacunes i una mica menys en la implantació de protocols de tractament eficaços. Quan creus que es podrà disposar d’un esquema de vacunació i/o d’un tractament eficaç per als casos més greus de covid-19?

OM: Malauradament, i sense voler desanimar a ningú, crec que ens hem de fer la idea de conviure amb el virus pràcticament fins l’estiu del 2021, que és el temps que estimem que trigarem en disposar d’una vacuna eficaç i segura a l’abast de la població general. Respecte al tractament, en aquests moments s’estan assajant diferents possibilitats, i de ben segur en trobarem aviat.