En memòria de les víctimes de l’holocaust

Acte institucional del Parlament en memòria de les víctimes del nazisme (2019)
Acte institucional del Parlament en memòria de les víctimes del nazisme (2019)

El Parlament ha celebrat un any més l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener), dia de l’alliberament dels presoners del camp d’extermini d’Auschwitz l’any 1945.

El patró de la Fundació Enllaç i fundador del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Armand de Fluvià, ha participat en el moment d’encesa de les espelmes, com a representat de les persones LGBTI represaliades durant el nazisme.

En teniu tota la informació de l’acte en aquest enllaç.

El president del Parlament s'adreça a les persones assistents a l'acte en memòria de les victimes del nazisme (2019)
El president del Parlament s’adreça a les persones assistents a l’acte en memòria de les víctimes del nazisme (2019)

 

 

 

 

 

 

 

Una nota històrica breu

El 27 de gener de l’1945, les tropes soviètiques entraven al terrible Camp nazi de Extermini d’Auschwitz i alliberava als presoners.

L’any 2005 l’Assemblea General de les Nacions Unides decideix assignar aquesta data com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.  Fins l’any 2002 Alemanya no havia recoegut les víctimes LGTBI del nazisme. quan la majoria d’aquestes dones i homes supervivents ja havien mort.

Les víctimes de l’Holocaust

Entre 15 i 20 milions de persones van ser víctimes del règim nazi, la majoria d’ells jueus, també eslaus, polonesos, comunistes, dissidents polítics, gitanos, discapacitats També homosexuals, lesbianes i transsexuals.

L’extermini de persones LGBT

Passats gairebé 80 anys encara no sabem el nombre exacte d’homosexuals, lesbianes i transsexuals van ser víctimes de l’holocaust. Les xifres són molt dispars, van dels 10.000 (els reconeguts) als 600.000 segons les organitzacions LGBTI. Homosexuals, lesbianes i transsexuals eren considerats la pitjor de totes les escòries, estaven obligats a portar el triangle invertit rosa els homes i negre les dones a la solapa. Pallisses, castracions, treballs forçats, injeccions mortals amb morfina, lobotomies eren la pràctica comuna. Als més joves se’ls feia servir com a cobais.

Els suïcidis van ser nombrosos, sembla ser que el percentatge de morts per aquest motiu va ser el més alt després de la comunitat jueva, es creu que entre el 40 i el 60% dels morts ho van ser per aquest motiu. Els que van tenir més sort van ser enviats al front bèl·lic com a carn de canó.

L’Associació alemanya de represaliats pels nazis no va reconèixer als homosexuals, lesbianes i transsexuals com a víctimes. No van ser dignes d’homenatge, no se’ls va citar els judicis de Nuremberg i no van poder demanar indemnitzacions. A l’contrari, fer-podia portar greus conseqüències. L’Alemanya de la postguerra va prosseguir la seva persecució fins a finals dels anys 60.

Com ja s’ha anotat, l’any 2002, Alemanya va reconèixer a les víctimes LGTBI, quan la majoria d’aquestes persones ja havien mort

Actes de commemoració a Catalunya

Al voltant del 27 de gener al Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i molts altres ajuntaments i entitats cíviques catalanes organitzen actes de reconeixement a Memòria de totes les víctimes del genocidi nazi.