Barcelona aprova un Reglament pioner per reconèixer les persones represaliades pel tardofranquisme

Un reglamento pionero en Barcelona para el reconocimiento de las personas represaliadas durante el tardofranquismo,
Un reglamento pionero en Barcelona para el reconocimiento de las personas represaliadas durante el tardofranquismo,

Barcelona és la primera ciutat a l’Estat espanyol que ha aprovat un Reglament de reconeixement i reparació de les persones represaliades pel franquisme, també per motius d’orientació i d’identitat de gènere.

Entre els anys 1960 i 1978, moltes persones van ser víctimes de la repressió a l’Estat per haver lluitat a favor de les llibertats democràtiques i sindicals, dels drets nacionals o l’autogovern de Catalunya i per la igualtat entre homes i dones.

El Ple municipal de l’Ajuntament de 22 de febrer de 2019 va aprovar el Reglament amb el vots a favor de tots els grups municipals, excepte el PP i Ciutadans. La Fundació Enllaç, present en l’acte, celebra l’aprovació d’un Reglament que aprofundeix en la cultura democràtica de la ciutat.

Superar obstacles

Un dels obstacles que troben aquestes persones i familiars és la impunitat dels crims de la dictadura franquista. La Llei d’Amnistia vigent impedeix que prosperin les investigacions. El govern municipal de Barcelona ha aprovat un reglament Reglament explicita els tràmits per per reconèixer i reparar a les persones que van patir la repressió.

El Reglament

El Reglament promou el coneixement i la reflexió sobre el passat de la ciutat; fomenta una ciutadania democràtica, contribuint a evitar que es repeteixin situacions d’intolerància i violació dels drets humans; i reconeix les entitats de memòria històrica per la seva lluita a favor de la veritat.

Obtenir el reconeixement

Les persones empadronades a Barcelona que van patir una vulneració de drets en el període esmentat podran iniciar els tràmits per ser reconegudes com a persones represaliades, tant si es van vulnerar els seus drets com si van perdre algun familiar proper (parella, progenitors, fills o filles, nets, netes, germans o germanes) a causa dels fets.

La sol·licitud s’haurà de presentar a l’Oficina municipal per la No Discriminació (OND).

L'alcaldessa Ada Colau i el regidor Jaume Asens amb representats d'entitats de drets civils i de col·lectius represaliats pel franquisme.
L’alcaldessa Ada Colau i el regidor Jaume Asens amb representats d’entitats de drets civils i de col·lectius represaliats pel franquisme.

Sobre la repressió a persones LGBTI

Amb independència del Reglament aprovat, l’Ajuntament de Barcelona continua amb la querella per crims de lesa humanitat del règim franquisme per persecució, judicis i condemnes de persones LGBTI.

El 1954, la llei de “vagos y maleantes” va incloure explícitament la repressió de les persones homosexuals, i durant el tardofranquisme es va aprovar la llei de “peligrosidad y rehabilitación social”, en què encara es potenciava més aquesta repressió. Fins l’any 1977, la repressió de l’homosexualitat o de qualsevol tendència sexual que s’allunyés del binarisme de gènere va ser una de les màximes del franquisme, que considerava aquestes persones com a enemigues de la pàtria i contràries a la moral, i les relacionava amb la malaltia i la delinqüència.

En aquest període es van signar més de 550 condemnes dictades per magistrats del règim i que van suposar el tancament d’aquestes persones a la presó Model.

La Fundació Enllaç, com altres entitats LGBTI de la ciutat dona el seu suport explicit a aquesta iniciativa.