Santiago Rusiñol, de qui s’esperava que es convertís en un exitós industrial va preferir el camí de l’art. I va esdevenir un influent pintor i escriptor, activista artístic, renovador, sense por de la polèmica. Rusiñol va fer de Sitges una de les seves residències en la casa que ell mateix va anomenar el Cau Ferrat. Des d’allà va impulsar les Festes Modernistes on s’hi presentava el més nou del moment en les diferents disciplines artístiques.  Sitges va esdevenir un símbol de creativitat, pensament i llibertat.

La bellesa de la població i l’atmosfera tolerant dels seus habitants van atraure aviat un turisme sofisticat, i també LGTB. En els anys 70 i 80 Sitges era una destinació ineludible per  a viatgers gais.  La relació dels gais i Sitges ha estat complexa. El popular “carrer del pecat” era lloc de trobada del turisme gai, i també el destí de gais de cap de setmana a la cerca d’un petó, somni de gripau que es converteix en príncep entre la sorra i la paret del passeig. Després arribaria la SIDA.  La festa es va convertir en llàgrimes.

La creativitat més sublim i l’explosió dels instints més primaris; cara i creu en l’aprenentatge de la llibertat.

Històries

En el Te i Simpatia d’aquest mes de novembre, en Joan Sebastià ens proposa parlar de les històries de Sitges i de les nostres històries a Sitges i amb Sitges. Ens acompanyaran:

• Gonçal Sobrer. Director del mític Hotel Romàntic de Sitges, pintor i autor del llibre “La falsa vida de Gonçal Sobrer“
• També ens han garantit la seva presència Montserrat Esquerda i Joan Escofet, de Colors Sitges Link.

“M’agradaria veure per un foradet com serà presentada històricament a finals del XXI aquesta segona irrupció, veure si també en quedarà com a llegat de prestigi un museu de la cultura gai internacional, una mena de Gai Ferrat encabit entre el Cau Ferrat i el Maricel.” (Xavier Febrés, periodista i escriptor)

• Visita la pàgina del Te i simpatia